Evolució de la Sociologia

En el origen de les ciències socials, els pensadors de la Il·lustració creien que la ciència i la raó serien els motors que farien avançar a la societat humana cap a un món més just amb la creació d’institucions socials més progressistes. Aquest convenciment venia donat pel gran impacte dels assoliments científics de l’època, i els va portar a creure que l’aplicació del mètode científic a la societat, convertiria a la ciència en la base d’uns futurs valors socials que no estiguessin condicionats per la religió.

Sobre aquesta base es va començar a construir el nou ordre social, en el qual l’ésser humà per primera vegada, podia conèixer el seu funcionament sense que vingués imposat per cap ideologia religiosa, i per tant es convertia en susceptible de ser canviat. Però els philosophes, no tenien un model de societat, sinó un model de com pensar sobre l’ordre social. El seu enfocament era essencialment individualista de l’ésser humà i pretenien explicar la societat com la suma de múltiples individualitats. Creien que la intervenció humana, partint d’un coneixement il·lustrat d’un mateix, era perfectament capaç de controlar la societat. Aquesta manca de definició del concepte de societat va ser superada per Saint-Simon i Comte, que a partir de les idees il·lustrades que pretenien canviar la societat, la van definir com una entitat amb personalitat pròpia capaç de coaccionar i obligar als individus a actuar d’una forma determinada.

Saint –Simon creia que la societat només avançaria amb l’ajut de la ciència i la industria, que havien de promoure una important reforma social després del període revolucionari, i reclamava un major protagonisme pels posseïdors de les fàbriques i negocis a l’hora de governar el país. Comte, al igual que els philosophes il·lustrats va elaborar una teoria de la evolució de la humanitat per fases, i afirmava que la sociologia s’encarregava de l’estudi d’aquests patrons de l’evolució de la societat, donant especial importància a la divisió del treball per explicar l’ordre social. També Marx estableix una periodització del passat humà des del punt de vista del materialisme històric, però, al contrari que Saint-Simon, el seu protagonista és l’home comú enfrontat als posseïdors de la riquesa.

El paral·lelisme més clar, ho trobem en les teories de Comte i Durkheim, especialment en lo relatiu a la definició de sociologia i als mètodes subjacents a aquesta ciència: observació, experimentació i comparació. Però el més important, és que Durkheim va oferir teories i mètodes que van convertir a la sociologia en una disciplina universitària per primera vegada.

L’aportació principal de Weber, la trobem en la individualització metodològica de la disciplina, recollint idees provinents de la Il·lustració, i adaptant-les a la societat moderna del seu temps.