Durant tota la seva etapa
espanyola, El Greco es va veure involucrat en una sèrie de litigis motivats per
la falta d’acord en les quantitats a abonar per les seves obres. El pagament de
les obres d’art a Espanya es feia segons l’estimació del treball un cop
conclòs: l’artista i els clients anomenaven perits que valoraven la feina, i si
no ni havia acord, un intermediari recomanava els honoraris finals. Tanmateix,
si les dues parts continuaven sense acceptar la proposta del intermediari,
s’iniciava un procés judicial, que en el cas del pintor cretenc gairebé mai van
ser favorables als seus interessos.
El primer desacord es va
produir en el pagament d’un dels seus primers encàrrecs, l’Espolio de Crist. Els representants del artista van demanar una
quantitat propera als 900 ducats, mentre que els de la Catedral de Toledo en
van oferir només 227, al·legant que la Bíblia no mencionava la presència de les
Maries en aquesta escena. El litigi es va solucionar amb la valoració a l’alça
d’un encàrrec posterior, concretament la realització d’un conjunt escultòric,
però va trigar més de dos anys en rebre el pagament. En el cas de l’obra l’Enterrament del senyor d’Orgaz, el
pintor va preferir rebaixar les seves pretensions inicials des dels 1.600 ducats
de la primera taxació fins als 1.200 que en va rebre per la pintura. L’últim
gran litigi del pintor va ser pel pagament dels retaules de l’Hospital de la
Caritat d’Illescas, que va concloure al cap de quatre anys també amb una
rebaixa substancial de les pretensions de l’artista.
En l’origen de tots
aquests litigis cal pensar que es troba la idea imperant a Espanya de
considerar al pintor com un simple artesà, executor dels desitjos de la persona
que el contractava, no pas com un artista que expressava les seves idees.
Aquesta concepció xocava frontalment amb la consideració que El Greco tenia del
seu art i de la seva activitat, que assumia com a pròpia, i a la seva persona
com a inventora i executora de les seves idees.
En mig de tots aquest
litigis, El Greco va assumir tots els deutes que va contraure el seu germà
Manoussos, en l’episodi de l’atac al vaixell italià relatat anteriorment, i el
cost de la seva vida llicenciosa, fets que el van provocar innumerables
problemes financers, tot i la gran quantitat de diners que va atresorar durant
la seva carrera artística.
Mort
de l’artista i inventari dels seus bens
La mort del pintor es va
produir a Toledo el 7 d’abril de 1614, a la edat de 73 anys, segons consta en
la partida de defunció que es troba a la parròquia de Sant Tomé: “en siete del
falescio Dominico Greco no hizo testamento. Recibió los sacramentos. Enterrose
en Santo Domingo el Antiguo, dio velas”. Dos anys abans, el seu fill Jorge
Manuel havia llogat una cripta en aquesta església per donar sepultura al seu
pare, a canvi de construir i decorar l’altar sense cap cost. Entre d’altres, El
Greco va realitzat per aquest motiu el quadre Adoració dels pastors, avui exposat al Museu del Prado. El 31 de
març de 1614 El Greco encarrega a Jorge Manuel la redacció del seu testament i
l’anomena hereu universal amb el compromís de liquidar tots els seus deutes. La
ubicació final de les restes mortals del pintor és objecte de polèmica, doncs
es barallen dues hipòtesi: continua enterrat a Santo Domingo, coberta la tomba
per construccions posteriors, o be el seu cos va ser traslladat l’any 1618 a
l’església de Sant Torcuato, actualment desapareguda. En tot cas, avui dia no
tenim localitzades les restes del pintor cretenc.
Cinc dies després de la
mort del Greco, el seu fill inicià la confecció de l’inventari dels bens
paterns, en el que es troben entre d’altres objectes, 143 quadres la majoria
dels quals acabats, 15 models escultòrics en guix, 30 de fang, 27 llibres en
grec (tractats de filosofia i poesia, obres d’Homer, Aristòtil, l’Antic i el
Nou Testament...), 67 llibres en italià, 17 en espanyol, 19 tractats sobre
arquitectura (entre d’altres 3 Vitruvis en italià i 1 en llatí), 150 dibuixos,
més de 30 planells i uns 200 gravats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada