El Paradigma de Kuhn

Thomas S. Kuhn estableix una evolució cíclica de la ciència basada en la noció de paradigma. Aquest és el conjunt de teories, hipòtesis i principis metodològics emprats i acceptats per una comunitat científica. Els científics que composen aquesta comunitat i que comparteixen el paradigma practiquen la ciència normal, amb la que busquen explicacions als fenòmens sense qüestionar-ne mai el paradigma, inclús en el moment en que aquest no pot respondre a determinats fets. En aquests moments de dificultats, els científics mostren una tendència a minimitzar el problema i a adaptar el seu paradigma a les circumstàncies.

Ara bé, quan la comunitat científica percep que l’adaptació del seu paradigma a un nombre excessiu d’anomalies s’està convertint en problemàtica, formula un paradigma alternatiu que és acceptat de nou per la comunitat. Aquest és el moment de la ciència revolucionària. Per tant podríem esquematitzar l’evolució científica de la següent manera:

Paradigma - Ciència Normal – Crisi - Ciència Revolucionària – Paradigma - Ciència Normal

Però el motiu fonamental d’aquest canvi de paradigma no s’ha de buscar en noves observacions que refutin la validesa del paradigma antic, per que els suposats avantatges del nou paradigma només podran ser contrastats quan aquest estigui en funcionament. Kuhn atorga a les explicacions sociològiques i psicològiques una importància cabdal en els processos de canvi científic. De fet, per ell són més importants les conversions en el si de la comunitat científica, a on un científic pot canviar de postura i adherir-se al nou paradigma, o simplement el fet de que els defensors del vell paradigma perdin el seu poder d’atracció sobre les noves generacions.