Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà. Antecedents Històrics i Socials

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és el document base sobre el que es va edificar la Constitució francesa de 1791 en tot el referent a les llibertats dels ciutadans i la igualtat entre els homes. Redactada per l’Assemblea Nacional Constituent, va ser aprovada el 26 d’Agost de 1789, escassament un mes i mig desprès de la presa de la Bastilla. Tot i la seva importància i a ser considerat el document precursor dels Drets Humans, no recollia cap referència a la condició de les dones i al esclavatge, fet que va provocar no poques polèmiques en ple període revolucionari. El document, entès com a símbol de la caiguda de l’Antic Règim, és el fruit de diferents antecedents històrics, filosòfics i socials que van anar gestant-se durant dècades i que tractarem d’analitzar tot seguit.

Antecedents històrics i socials

Hem vist com la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, veu la llum en ple període revolucionari a França. Diversos factors van crear les condicions per donar pas a l’inici d’aquest procés revolucionari, entre els quals podem destacar els següents:

·         L’estancament de l’economia francesa. Durant tot el segle XVIII, França es va veure abocada a diferents crisis financeres, agreujades per la seva participació en la guerra del Set Anys i en la guerra de la Independència americana. També va contribuir a l’augment de la crisi, la negativa de la noblesa i l’Església a acceptar les reformes fiscals promogudes a partir de l’últim quart de segle.

·         La caiguda dels preus agraris. Associada a l’estancament econòmic, a partir de 1778 es va produir una forta davallada dels preus agrícoles, que va incidir directament en les economies dels sectors dependents de la renda agrària, com els rendistes i els senyors. Cal tenir en compte, la “revolució agrària” esdevinguda al llarg del segle XVIII, que paral·lelament va portar l’avenç de l’individualisme agrari, és a dir, la creació d’un cert capitalisme agrari incentivat a partir de la segona meitat del segle amb lleis dirigides a suprimir les obligacions col·lectives  i al repartiment de les terres comunals. Tanmateix, aquestes mesures van tenir poca incidència a França, en part per la oposició dels sectors senyorials (temorosos de perdre els seus privilegis), i d’altra banda dels petits i mitjans camperols, amb escassa disposició econòmica per assolir aquets canvis. La constant caiguda dels preus agrícoles de l’últim quart de segle va provocar l’augment de les exigències als camperols dependents dels rendistes i els senyors (camperols que no havien pogut assolir la propietat de terres).

·         L’agreujament de la crisi econòmica l’any 1788 per un seguit de males collites. Com a conseqüència de l’augment de les exigències i de la pujada dels preus deguda a l’escassetat de productes, els camperols van negar-se a pagar els impostos que els ofegaven i van atacar les propietats senyorials, mentre que a les ciutats les classes populars van assaltar els mercats en un clar exercici de supervivència.

·         La Revolta dels Privilegiats. Protagonitzada per l’aristocràcia com a conseqüència de la seva oposició als canvis (sobretot fiscals, com hem dit) i de la negativa dels camperols a pagar les seves rendes, va iniciar la crisi política prèvia a l’esclat revolucionari.

·         El desencant de la burgesia. Les classes mitjanes i la burgesia, enriquides al llarg del segle fonamentalment per les rendes agràries i el desenvolupament d’activitats comercials i manufactureres, veien el sistema de privilegis característic de l’Antic Règim com una barrera que els impossibilitava continuar amb la seva expansió econòmica i social, fent difícil per exemple el seu accés a la política. “A l’hora de formular les seves reivindicacions econòmiques i polítiques, els sectors dominants de la burgesia van poder disposar del discurs ideològic de la Il·lustració, basat en la crítica a l’absolutisme i al feudalisme, i en la defensa de la sobirania nacional i la democràcia parlamentària.”

Tots aquests factors, en clara confluència en el moment de l’esclat revolucionari, van anar gestant-se al llarg del segle XVIII, un segle com hem vist amb grans transformacions, tant en el món rural amb la diversificació de cultius, abolició de terres comunals, introducció de nous conreus i tècniques, com en el món del comerç i la industria, amb la introducció gradual de diverses innovacions tecnològiques (com la màquina de vapor) o les noves oportunitats de comerç que oferia l’expansió colonial. Tot plegat, va generar un seguit de revoltes i moviments socials, com els citats motins de subsistència o la conflictivitat laboral, ja present en els gremis de l’Antic Règim entre els mestres i els oficials, que utilitzaven la vaga com a recurs de pressió en la seva lluita pels salaris o el lloc de treball, sempre tenint present la dificultat de la seva promoció social dins de l’ofici per la rigidesa del sistema.