La novel·la de
Robert Louis Stevenson El cas misteriós
del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, pot ser interpretada com l’historia d’una
addicció. Tanmateix, les drogues (en forma de poció que Jekyll utilitza per la
seva transformació) son merament instrumentals per la verdadera addicció de
Jekyll, que és poder alliberar els seus instints més baixos, sense cap mena de
perill per la seva respectabilitat. Segons el reputat científic tots els éssers
humans tenim un altre “jo” que lluita per sortir a la llum i que roman atrapat
dintre de la façana visible de la nostra existència, marcada pels
convencionalismes socials. Fruit de les seves investigacions, Jekyll descobreix
una droga que permet el desdoblament físic de les dues realitats i que acaba
convertint-se en imprescindible per la vida del doctor.
En el capítol
dedicat a la confessió del Dr. Jekyll, ens relata les seves sensacions després
de prendre la droga que el transformà en Mr. Hyde, “sentia com si s’afluixessin tots els lligams del deure i em sentia una
llibertat desconeguda, però no innocent, a l’ànima”. Aquesta és la mateixa
sensació que sent una persona addicte quan consumeix estupefaents. En el cas
del nostre doctor aquest sentiment d’alliberació ve donat pel seu desig amagat
de gaudir dels plaers prohibits per a una persona respectable i de la seva
posició social.
Però, al igual que
passa amb les drogues, per satisfer els seus desitjos cada cop necessita més
ser Hyde i no Jekyll, fins que la part obscura de la seva persona acaba imposant-se
i anul·lant mica en mica el “jo” visible i respectable del doctor, obligant-li
a tancar-se al seu laboratori. “Semblava
com si la força de Hyde hagués crescut amb la feblesa de Jekyll”. Fins i
tot, ja no li calen les drogues per que és produeixi la transformació. Aquí
trobem també un paral·lelisme clar entre el que li succeeix al doctor i la vida
d’un toxicòman.
En definitiva,
l’obra mostra clares similituds amb el “modus vivendi” d’una persona addicte a
les drogues, amb l’aflorament del costat obscur de l’ésser humà que tots portem
a dintre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada